Sortint de dubtes, ara ja sabeu qui són!
dijous, 26 de juny del 2008
dijous, 19 de juny del 2008
Paral·lelisme entre dues dones
Dues dones vestides de blanc,
passejant per la platja,
amb cançons als llavis...
Qui són?
passejant per la platja,
amb cançons als llavis...
Qui són?
Eres quien convierte en poesía cualquier frase tonta día a día
dimecres, 11 de juny del 2008
Vivo, siento, amo, miro, rezo, pienso
Vivo en un verano permanente,
en una rutina desvanecida,
en un dolor que forcejea.
Siento que corro y no alcanzo,
que ando y no avanzo;
que sueño y sigo aquí.
Amo lo que vivo y siento
lo que oculto y muestro,
lo que soy y dejo.
Miro el pasado que saluda,
el presente que se va,
el futuro que no llega.
Rezo por un destino claro,
por un horizonte con silueta,
por un devenir sin herida.
Pienso lo que miro y rezo,
lo que puedo y quiero,
lo que busco y encuentro.
…
Vivo lo que siento,
amo lo que miro,
rezo lo que pienso.
en una rutina desvanecida,
en un dolor que forcejea.
Siento que corro y no alcanzo,
que ando y no avanzo;
que sueño y sigo aquí.
Amo lo que vivo y siento
lo que oculto y muestro,
lo que soy y dejo.
Miro el pasado que saluda,
el presente que se va,
el futuro que no llega.
Rezo por un destino claro,
por un horizonte con silueta,
por un devenir sin herida.
Pienso lo que miro y rezo,
lo que puedo y quiero,
lo que busco y encuentro.
…
Vivo lo que siento,
amo lo que miro,
rezo lo que pienso.
Sara Oriol Cañavate
10.06.2008
10.06.2008
divendres, 6 de juny del 2008
Les flors dels trèvols ja dormen
Les flors dels trèvols ja dormen
cau la tarda i el fred
només el parlar dels ocells
encobreix el silenci latent.
Respiro tranquil·la aire dens
és tot bell el que em volta
i penso en tants moments
petits, fugaços i eterns.
El despertar de la nit
m’atrapa enmig del verd
i despulla petits animals
amics d’allò que no es veu.
Es fa difícil no somiar
carícies inconscients d’amor
que neixen dels meus sentits
i que reposen en el teu cos.
Ara entenc el per què
de l’absurd inconscient
és la vida dins d’un món
el que em fa ser com sóc.
cau la tarda i el fred
només el parlar dels ocells
encobreix el silenci latent.
Respiro tranquil·la aire dens
és tot bell el que em volta
i penso en tants moments
petits, fugaços i eterns.
El despertar de la nit
m’atrapa enmig del verd
i despulla petits animals
amics d’allò que no es veu.
Es fa difícil no somiar
carícies inconscients d’amor
que neixen dels meus sentits
i que reposen en el teu cos.
Ara entenc el per què
de l’absurd inconscient
és la vida dins d’un món
el que em fa ser com sóc.
Valldoreix 9.10.2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
