Et busco i et miro, et segueixo amb un somriure
t'imagino...
res pot ser més tranquil i màgic,
les hores lentes s'enduen la xafogor,
cau la nit vora teu i tot canvia de color.
El dia que esgotem minut a minut se'ns fa còmplice
i penso en el número 40 desitjant que sigui fum.
Sé que els dies passaran entre festes i vacances,
sé que estarem desitjant el retorn;
el plàcid moment de retrobar els nostres llavis
i sentir de nou que tot no és com abans...
sinó encara millor!
T'estimo!
