Crònica del dia 23 de maig de 2008
Dormir i dormir fins tard, i llevar-me per anar a dinar amb la bonica Crisi, posar-nos al dia i descobrir que hi ha molt per fer, que cal tenir el cor despert per arribar on ens porti el vent. Saber que ens retrobarem al vespre i que em coneix molt més del que simplement es veu. Una persona magnífica de descobrir, d'aquestes que observa i s'empapa de tot allò que l'envolta, i es nodreix i creix com un núvol per arribar al cel!
Al vespre, dia de confirmacions, retornar a la parròquia, tornar a cantar i pujar a dirigir, els meus fillols i filloles i jo histèrica, nerviosa com una nena petita. Sort del Mateu que posava ordre a tot plegat (gràcies coopadrí!). Francesc, mil gràcies per ser tan preciós! Saps que m'has fet molt i molt feliç i no tens ni idea de lo divertit que ha estat fer el teu regal (encara riem pensant en la teva cara!). Gaudeix molt del pas que avui acabes de fer, sé que seràs una gran papallona!!!!!!!! (Et poso una papallona per a pintar, perquè et pintis dels colors que vulguis, segons estiguis i segons per on surti el sol!)
Després sopar amb la coocapa preferida, i tornar a sentir que som idiotes, que no ens serveix de res ser tan competents professionalment i tan patètiques relacionalment, però que malgrat tot el mal que ens fem no podem deixar d'estimar-nos, que tot segueix sent tan senzill i fàcil, que no calen paraules, només mirades, i somriures i abraçades... Em quedo amb un regust estrany, em sento força estúpida però alhora estúpidament feliç.
I sota el cansament de les hores que m'abrumen decideixo escriure-ho tot aquí, repensant que el dia d'avui té sentit perquè ve de l'ahir, que tot el que suceeix es va forjant, i que mica en mica tot pren una nova dimensió, les petites passes que porten al camí de la felicitat o almenys a camins nous per descobrir.
Fí i bona nit!
