dimarts, 2 de juny del 2009
dimarts, 3 de març del 2009
diumenge, 2 de novembre del 2008
Me basta con saber que estás aquí
encerrado en una urna de cristal,
volando a lomos de una nube gris,
caminando de nuevo sobre el mar.
Me basta con saber que estás aquí,
aunque tardes un poco en regresar,
Tú dijiste que habrías de venir,
haz que no nos cansemos de esperar.
Me basta con saber que estás aquí
aunque no se te oiga respirar
ni siquiera el corazón latir,
me basta con tu nombre pronunciar.
Me basta con saber que estás aquí,
preparándonos una eternidad,
aunque tengamos antes que morir,
para poder después resucitar.
Me basta con saber que estás aquí
y que nada nos puede separar,
ni la angustia, ni el hambre,
ni el sufrir, ni el peligro, la espada
o la precariedad.
Me basta con saber que estás aquí
y que eres el principio y el final,
que te obedece el tiempo y el sol sale para Ti,
que das orden al viento y deja de soplar.
Me basta con saber que estás aquí
y que pronto nos hemos de encontrar
que nuestra travesía tiene un fin
y Tú estás esperando en la orilla del mar.
Me basta con poder decir que sí,
y darte mi permiso para entrar,
que tu palabra se haga carne en mí
y que sea cumpla así en todo Tu voluntad.
Me basta si al morir puedo decir
que todo se ha cumplido y exhalar
el último suspiro inclinándome hacia Ti
para rendir mi espíritu y luego volar.
Me basta porque sé que si te basta a Ti
me bastará aquel día poder escuchar
que pronuncias mi nombre para bendecir
y olvidas todo lo que pude hacer de mal.
Me bastará.
diumenge, 14 de setembre del 2008
Petit àngel: Carles
A la memòria del Carles, el meu contralet preferit, el meu
germà trobat, el meu estimat!
dilluns, 1 de setembre del 2008
Escoltar i Escoltar-te
Now playing: Coldplay - Yellow
via FoxyTunes
Un indret boscós. Al capvespre d’avui. Des de fa estona estàs escoltant la natura, el vent, els ocells, els sorolls del poble que és ja una mica lluny, els grills ... i tanta harmonia ha anat envaint el teu esperit.
Música i silenci. La música t’arriba en un racó de la immensa natura. El silenci paradoxalment es va produint en el teu interior com si els sons es desfessin en el res creixent de plenitud.
I en el fons d’aquesta plenitud silent, on han anat a parar els ritmes i les tonades, comences a escoltar a l’Altre.
“Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula, i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna “ ( Joan 5, 24 ).
Escoltar-te, vol dir estar atent i no capficat en tu mateix com si fossis el centre del món i l’únic realment important.
No ho ets el centre, ni el més important. Ets un moment d’una llarga història, que va molt més enllà de la teva persona.
Escolta, si us plau, aquesta terra, les pluges, els vents, les estacions, les fons i el mar. Ja hi eren abans de tu i hi seguiran quan marxis.
Escolta les veus de la gent, els que riuen, els que enyoren, els que canten i callen. És com una remor que mai cessa, que puja cels amunt fins a perdres per sempre en el aparent buit de l’univers. Ja era abans i hi serà després també, com sempre, en la humanitat.
Escolta i deixa que tot penetri i et comuniqui vida i saviesa.
I en el fons de tota realitat, com la saba, hi ha quelcom de quietud i dinamisme, de absència i presència, de tu i de jo.... que és aquella Paraula per la que totes les coses van ser fetes, i es mantenen en el seu ésser.
Avui a cau de cor t’ha dit: per a mi, tu sí ets el centre. Tot és el centre del meu Amor. No hi podies faltar.