Me basta con saber que estás aquí

Me basta con saber que estás aquí,
encerrado en una urna de cristal,
volando a lomos de una nube gris,
caminando de nuevo sobre el mar.

Me basta con saber que estás aquí,
aunque tardes un poco en regresar,
Tú dijiste que habrías de venir,
haz que no nos cansemos de esperar.

Me basta con saber que estás aquí
aunque no se te oiga respirar
ni siquiera el corazón latir,
me basta con tu nombre pronunciar.

Me basta con saber que estás aquí,
preparándonos una eternidad,
aunque tengamos antes que morir,
para poder después resucitar.

Me basta con saber que estás aquí
y que nada nos puede separar,
ni la angustia, ni el hambre,
ni el sufrir, ni el peligro, la espada
o la precariedad.

Me basta con saber que estás aquí
y que eres el principio y el final,
que te obedece el tiempo y el sol sale para Ti,
que das orden al viento y deja de soplar.

Me basta con saber que estás aquí
y que pronto nos hemos de encontrar
que nuestra travesía tiene un fin
y Tú estás esperando en la orilla del mar.

Me basta con poder decir que sí,
y darte mi permiso para entrar,
que tu palabra se haga carne en mí
y que sea cumpla así en todo Tu voluntad.

Me basta si al morir puedo decir
que todo se ha cumplido y exhalar
el último suspiro inclinándome hacia Ti
para rendir mi espíritu y luego volar.

Me basta porque sé que si te basta a Ti
me bastará aquel día poder escuchar
que pronuncias mi nombre para bendecir
y olvidas todo lo que pude hacer de mal.

Me bastará.

Petit àngel: Carles

Petit àngel que vius en nosaltres,

somriure de somriures que ens has donat;

príncep de les melodies trobades

i de les paraules que m'has regalat.

Enamorat de la cançó

de veu preciosa i màgica.

Preocupat dels qui rondaven

vora teu fent camí.

Un gran regal que avui em roben

però que en cada gest serà destí;

gaudir-te i descobrir-te

sense dubte el devenir.

Tornar-me la teva mirada

recuperar el teu somrís

trobar-te en la jugada

ser sempre amb mi.

A la memòria del Carles, el meu contralet preferit, el meu
germà trobat, el meu estimat!

Escoltar i Escoltar-te

----------------
Now playing: Coldplay - Yellow
via FoxyTunes

Un indret boscós. Al capvespre d’avui. Des de fa estona estàs escoltant la natura, el vent, els ocells, els sorolls del poble que és ja una mica lluny, els grills ... i tanta harmonia ha anat envaint el teu esperit.

Música i silenci. La música t’arriba en un racó de la immensa natura. El silenci paradoxalment es va produint en el teu interior com si els sons es desfessin en el res creixent de plenitud.

I en el fons d’aquesta plenitud silent, on han anat a parar els ritmes i les tonades, comences a escoltar a l’Altre.

“Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula, i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna “ ( Joan 5, 24 ).

Escoltar-te, vol dir estar atent i no capficat en tu mateix com si fossis el centre del món i l’únic realment important.

No ho ets el centre, ni el més important. Ets un moment d’una llarga història, que va molt més enllà de la teva persona.

Escolta, si us plau, aquesta terra, les pluges, els vents, les estacions, les fons i el mar. Ja hi eren abans de tu i hi seguiran quan marxis.

Escolta les veus de la gent, els que riuen, els que enyoren, els que canten i callen. És com una remor que mai cessa, que puja cels amunt fins a perdres per sempre en el aparent buit de l’univers. Ja era abans i hi serà després també, com sempre, en la humanitat.

Escolta i deixa que tot penetri i et comuniqui vida i saviesa.

I en el fons de tota realitat, com la saba, hi ha quelcom de quietud i dinamisme, de absència i presència, de tu i de jo.... que és aquella Paraula per la que totes les coses van ser fetes, i es mantenen en el seu ésser.

Avui a cau de cor t’ha dit: per a mi, tu sí ets el centre. Tot és el centre del meu Amor. No hi podies faltar.

Endavant!

24.08.2008 recorregut de 2 mesos,

"Dies i nits d'amor i de guerra",

concert d'en Feliu Ventura i del Cesk Freixas;

companyia: la millor! (pots venir si vols, vindràs? Sí, tu!)

I seguir caminant, i seguir creixent i continuar nedant cap a nous horitzons,

avui llunyans, demà ja es veurà!

Per tu, per nosaltres!!!

M'he fet un fotolog

Aquí va la direcció del recent estrenat Fotolog

http://www.fotolog.com/construint

Fruit d'un rapte preciós

Et busco i et miro, et segueixo amb un somriure

t'imagino...

res pot ser més tranquil i màgic,

les hores lentes s'enduen la xafogor,

cau la nit vora teu i tot canvia de color.

El dia que esgotem minut a minut se'ns fa còmplice

i penso en el número 40 desitjant que sigui fum.

Sé que els dies passaran entre festes i vacances,

sé que estarem desitjant el retorn;

el plàcid moment de retrobar els nostres llavis

i sentir de nou que tot no és com abans...

sinó encara millor!

T'estimo!

Com t'ho podria dir...

No calen paraules

...

q jo

...

(Amor particular: Lluís Llach)

A veces (Gossos)

A veces tengo muchas ganas

de gritar llamar la atención

siguen mis sueños enlatados

sin poderse abrir, sin ganas de vivir.

A veces rezo en la tormenta

para poder sobrevivir.

Y a veces creo que se me olvida

que algo crece dentro de mi

y creo que eso es lo que importa

para ser feliz.

Una oportunidad para meditar

a donde vas a llegar.

A veces necesito hechos

las palabras saben huir,

y a veces manchas en mi cama...

y a veces suerte en un cajón...

y a veces creo que tu historia

se parece a mi.

Una oportunidad para meditar

a donde vas a llegar.

Una oportunidad para meditar

a donde vas a llegar.

Tu vas a llegar, amigo,

persigue hay gente que sigue

déjate llevar, las redes del azar,

las redes del azar.

Vosaltres direu!

Sortint de dubtes, ara ja sabeu qui són!

Paral·lelisme entre dues dones

Dues dones vestides de blanc,
passejant per la platja,
amb cançons als llavis...

Qui són?

Eres quien convierte en poesía cualquier frase tonta día a día

Vivo, siento, amo, miro, rezo, pienso

Vivo en un verano permanente,
en una rutina desvanecida,
en un dolor que forcejea.

Siento que corro y no alcanzo,
que ando y no avanzo;
que sueño y sigo aquí.

Amo lo que vivo y siento
lo que oculto y muestro,
lo que soy y dejo.

Miro el pasado que saluda,
el presente que se va,
el futuro que no llega.

Rezo por un destino claro,
por un horizonte con silueta,
por un devenir sin herida.

Pienso lo que miro y rezo,
lo que puedo y quiero,
lo que busco y encuentro.

…

Vivo lo que siento,
amo lo que miro,
rezo lo que pienso.

Sara Oriol Cañavate
10.06.2008

Bon dia i el que faci falta!... A disposar!

Quina preciositat de noia!

No hi ha paraules!

Les flors dels trèvols ja dormen

Les flors dels trèvols ja dormen
cau la tarda i el fred
només el parlar dels ocells
encobreix el silenci latent.

Respiro tranquil·la aire dens
és tot bell el que em volta
i penso en tants moments
petits, fugaços i eterns.

El despertar de la nit
m’atrapa enmig del verd
i despulla petits animals
amics d’allò que no es veu.

Es fa difícil no somiar
carícies inconscients d’amor
que neixen dels meus sentits
i que reposen en el teu cos.

Ara entenc el per què
de l’absurd inconscient
és la vida dins d’un món
el que em fa ser com sóc.

Valldoreix 9.10.2005

Amb gust a nostàlgia

Penso i es remou
la buidor dels vidres
d'espais foscs i oblit
l'embat d'ona roja.

Trencants i dolor
dies ferits volen
ambisme escurçó
senyera de noia.

Jugar, oblidar
mots plens de civada
somrís teu trobat
somnis que t'enyoren.

Reeditar mirades
fer-les sense fum
corre sargantana
carrer i coll amunt.

Mitjons rebregats
desordre del cos
truca'm, parla'm avui;
no hi sóc, no hi vull ser.

29/30 de maig de 2008

La Marta es diu Montse

Menjant un xiclet nostàlgic a altes hores de la matinada resulta que la Marta per fi, després d'intents desesperats i baralles tècniques, ja es diu Montse.

Visca Catalunya!

(Ara només caldrà que ens entenguem!). Benvinguda Montse a dirigir els camins i llunyans hortizons del meu cotxe FIXA-T'HI

On el destí ens porti...

Bendita tu luz

Fa dies que no puc parar d'escoltar aquesta cançó i la volia compartir!

Fantàstic dia!

Crònica del dia 23 de maig de 2008

Dormir i dormir fins tard, i llevar-me per anar a dinar amb la bonica Crisi, posar-nos al dia i descobrir que hi ha molt per fer, que cal tenir el cor despert per arribar on ens porti el vent. Saber que ens retrobarem al vespre i que em coneix molt més del que simplement es veu. Una persona magnífica de descobrir, d'aquestes que observa i s'empapa de tot allò que l'envolta, i es nodreix i creix com un núvol per arribar al cel!

Al vespre, dia de confirmacions, retornar a la parròquia, tornar a cantar i pujar a dirigir, els meus fillols i filloles i jo histèrica, nerviosa com una nena petita. Sort del Mateu que posava ordre a tot plegat (gràcies coopadrí!). Francesc, mil gràcies per ser tan preciós! Saps que m'has fet molt i molt feliç i no tens ni idea de lo divertit que ha estat fer el teu regal (encara riem pensant en la teva cara!). Gaudeix molt del pas que avui acabes de fer, sé que seràs una gran papallona!!!!!!!! (Et poso una papallona per a pintar, perquè et pintis dels colors que vulguis, segons estiguis i segons per on surti el sol!)

Després sopar amb la coocapa preferida, i tornar a sentir que som idiotes, que no ens serveix de res ser tan competents professionalment i tan patètiques relacionalment, però que malgrat tot el mal que ens fem no podem deixar d'estimar-nos, que tot segueix sent tan senzill i fàcil, que no calen paraules, només mirades, i somriures i abraçades... Em quedo amb un regust estrany, em sento força estúpida però alhora estúpidament feliç.

I sota el cansament de les hores que m'abrumen decideixo escriure-ho tot aquí, repensant que el dia d'avui té sentit perquè ve de l'ahir, que tot el que suceeix es va forjant, i que mica en mica tot pren una nova dimensió, les petites passes que porten al camí de la felicitat o almenys a camins nous per descobrir.

Fí i bona nit!

Reflexionant sobre Encontres

Si em trobes pel carrer i em preguntes què és Encontres et respondré que és un regal de reis! Crec que és una bona definició per a E' 138.
Al llarg de la setmana diversos temes han anat ressonant en el meu cap, i la veritat és que ha estat com una onada d'aire fresc.

Experiències, sensacions i sobretot ganes de crèixer, de conèixer, de fer camí, de ser; de viure!

Somiar plegats un nou món que no està tan lluny, que neix en les mirades sinceres i que creix en el dia a dia amb tot allò que ens passa, que sentim, que respirem.
Sempre m'ha agradat molt la paraula RESPIRAR, m'agrada dir: "m'agrada com respires" però trobar gent que t'agradi com respira és complicat! Darrerament, des del mes de març la vida no ha fet més que oferir-me gent així, i no puc fer altra cosa que donar les gràcies.

Perquè tu formes part d'aquesta manera de viure, gràcies per ser al meu costat!

Pam 3: Qui m'havia de dir...

Bé, tan sols volia compartir amb vosaltres a què he dedicat la tarda. Sé que aquells que em coneixeu us sonarà estrany però avui he quedat amb el Fredi (el pare) per acompanyar-lo a comprar una televisió (és tan hippy com jo i vivia sense tele). Com veieu hi ha coses que venen de família! I res, doncs ha estat prou bé! Després de decidir-nos per una fantàstica tele hem anat al parc i ens hem posat a jugar (és que darrera del Monestir hi ha un parc musical on pots tocar un xil·lòfon gegant, una mena de peces de ferro amb els peus i parlar per uns tubs a distància). Conclusió: he estat fent el gamberro com una enana i ha estat molt divertit! S'han remogut moltes coses, potser si que de mica en mica anirem reconstruint, o era construint de nou?

La civilització de l'amor

Tot està per fer i tot és possible avui! (Miquel Martí i Pol)

Gràcies E' 138 i gràcies a tota la gent que em va donant la tabarra perquè faci més d'infant i em deixi de tantes formalitats estúpides .

És evident que el que no va ser no serà,
però el que ha de venir pot canviar!

Pam 2: Faig anys

Ahir dia 14 de maig va ser el meu aniversari (gràcies per les trucades i pels missatgets!!!!!!!!!)
Núria merci per la dedicatòria del blog (tu si que Tienes Talento! Jaja!)

Ja en tinc 23!

Pam 1: E' 138

138 moments
138 gests
138 regals
138 petons
138 llàgrimes
138 somriures
138 desitjos
138 ...

138 és el que he viscut aquest cap de setmana llarg (9-12 maig)

On? Com? Per què?

Doncs massa respostes no puc donar (qui vulgui detalls que pregunti, ok?). Va, ajudo una mica al personal... He anat a un Encontre a Begues on hi he trobat una gent fantàstica que fa uns dies que em té el cor robat. La màgia de tot, la preparació, l'entrega, les ganes de compartir, de riure, d'estimar i de viure voleiant per l'aire fan que tot prengui una nova mirada, una mirada des de l'amor (però que cursi!!!!!!! Doncs sí, més faltaria!!!!!!!!! En la meva línia, no?????? Jajaja!!!!!!!!).
Com he arribat aquí? Doncs no està massa clar (gràcies Estel i sobretot gràcies Mar i Cris).
I què més... doncs ja es veurà
(Prometo més detalls en els propers dies)

Anem a pams

Pam 1: Cap de setmana (E' 138)
Pam 2: Faig anys!
Pam 3: Qui m'havia de dir...

Metamorfosi de tu (10.02.2007)

Metamorfosi de tu
paraules de desig petit
amb mirades de neu;
sols estels de nit.

Gests menuts de llum
somriures de caramel
i una idea present;
imatges verges de cel.

Línies perpendiculars
creuant-se amb tu
mentre imaginar és destí
del nostre futur.

Gests menuts de llum
somriures de caramel
i una idea present;
imatges verges de cel.

Pols de roba (nova)
i aigua verda de riu.
Garlandes de lluna;
records de l'estiu.

Gests menuts de llum
somriures de caramel
i una idea present;
imatges verges de cel.

Fotolog Núria

Al fotolog de la Núria hi ha una entrevista de Joan Miquel Oliver dedicada a la meva persona. Us convido a que hi entreu i la llegiu! Gràcies bonica!
Per cert, en breu, d'aquí a unes horetes la Srta. Núria Bonet farà 22 anys, així que moltíssimes felicitats! (Tinc una cançó d'aniversari per a tu...)

Si hi ha flors és que ja és primavera?

Veus de cançons llunyanes remouen passats no resolts.

On va a parar la pluja que cau dels ulls?

Estranyesa de 14 flors*

Flors de l'Estartit

Sí que existeixo!

Hi ha petites coses, gests i somriures que són grans regals!
Hi ha mirades que arriben tan a dintre que provoquen sobresalts!
Descobrir que sí que existeixo... això ja ho és tot!
(De moment...)
Vindran músiques d'altres continents,
noves olors transportades per un vent que és el nostre,
el que t'acarícia a tu i ve a xiuxiuejar-me com ets.
Un dia d'aquests seré vent!

El pes d'un somriure

Sovint el pes d'un somriure és espurna suficient per a moure's

Cesk (el follet del bosc)

Gràcies pel concert i per les paraules (sempre hi haurà un Baobab per a tu!)

Sant Jordi arriba tard... (sap greu!)

Aigua-Marina

Voldria , ni molt ni poc :
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
del pensament que vibra ,
i llegir només un llibre
antic ,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem :
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l’ escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.

Josep Maria de Sagarra

El temps de les mandarines ...Camí a Zagreb... (tot torna, desembre 2006)

El temps de les mandarines

i el fred d'una tardor

que arriba humida, trista i sola.

Les parets d'una casa

que no vol ni pot ser llar,

mentre espero quelcom per descobrir.

Les olors em són estranyes

rere uns vidres forasters

d'històries d'altres que m'abrumen.

Penso en la màgia...

en com un petit gest

es transforma en somrís ínfim.

I no hi ha respostes

que em convencin

del sentit del devenir.

Potser és que l'hivern

m'ha agafat per sorpresa

i jo encara busco mandarines.

El miracle del partit

Bé, el derbi "Albada-Cor Jove" ha acabat de la millor manera possible, és a dir, amb una claríssima victòria albadenca promoguda clarament per una defensa impenetrable que ha deixat tot i més al camp (dones al poder!). Cèrtament hi ha hagut col·laboració del Cor Jove amb uns bons fitxatges i també els ex-albades que com no podia ser d'una altra manera han decidit que el millor que podien fer era jugar de vermell i intentar d'una vegada per totes (ja que mentre eren albadencs no ho van aconseguir) tombar al Cor Jove.

Després d'un inici de partit molt tens, on els gols d'un equip han anat seguits de gols de l'altre, el moment clau ha estat la entrada de l'arbitre al camp com a porter del Cor Jove, a partir d'aquí tot ha cambiat de rumb i el joc ha començat a funcionar. Gràcies Esteve per seguir anant amb l'Albada, (ha estat molt bona la tècnica d'infiltrar-te a l'equip enemic perque confiessin amb tu i anar deixant entrar els gols un darrera l'altre). Perquè després diguin que el cor el té dividit, de dividit res, el segueix tenint a l'Albada i per molts anys més.

Al tema, que voleu saber el resultat, no? Doncs un fantàstic 14 a 8 a favor de l'Albada.

Agrair a la gentada que ha vingut de l'Albada al partit (i per això calien 200 mails? jaja!). Jo no vull dir res, però... Marc i Núria, sou els millors! Quina qualitat de joc! Això sí que són fitxatges.

Fins aquí la crònica, quan hi hagi més notícies s'ampliarà!

Bona nit des de Rac1

La cançó que em va portar a Madrid

Per tothom qui no va tenir la sort com jo de gaudir de la cançó del Carles, proposo que l'escolti des de l'enllaç "Tienes talento"

Gaudiu-la tant com jo!

Endavant contralet! I tranquil, el partit ha estat guanyat! (Ara vindrà la crònica, ok?)

Les veritats d'un viatge fugaç

Tres són les veritats del viatge fugaç a Madrid:
- Madrid is running (frase del pilot de l'avió referint-se al temps que feia a Madrid a l'arribar; evidentment running és raining. Amb tot l'amor del món però aquest senyor pilot parla l'anglès com jo!)
- La bellesa és femenina (no calen paraules, oi?)
- La cultura és catalana (té nassos anar al cine a Madrid i només trobar-hi catalans, però encara té més nassos preguntar a un madrileny si hi ha algun cinema a prop per a que responguin: "¿pero para ver una peli?")

Deixant de banda les anècdotes que són moltes, cal dir que efectivament el Sr. Carles estarà a la final de "Tienes Talento" (efectivament perquè té molt talent!). FELICITATS GUAPO!

Altres temes interessants i recomanacions de la capital:
- Sempre està bé conèixer com sortir d'un plató amb indicacions urbanes, "ahora sales recto y hasta la rotonda", especialment quan la pregunta fa referència a llocs per a sortir a prendre alguna cosa (gràcies per res, senyoreta talento alies Sira!)
- Agafeu un taxi, és la millor manera de volar (anar a 160 enlloc de a 90km/h i no parar en cap semàfor vermell, ideal per a matar-se, era com estar a una muntanya russa; "ho haveu vist!")
- El dilluns no és un gran dia per a sortir per la nit, i menys cap a les 3 de la matinada! (Ohhhhhh! Tiembla Madrid, volveré!)
- El Km. O segueix al seu lloc de sempre, la màgia d'aquest lloc, tants records... gràcies per tot, Alícia!

Tothom amb el Carles!

Destí: Madrid

Objectiu: Contratenor (altrament dit contralet) al programa "Tienes talento"

Hora: 22h (canal Cuatro)

Informació: http://www.cuatro.com/programas/programas/entretenimiento/tienestalento/

Finalitat: Emoció (pell de gallina) al sentir al Sr. Fagot "Carles Rodríguez"

I després... celebració!!!

Comença el camí

La posta a Menorca, objectiu: retorn! Inici i continuïtat, pau i silenci, vaivé de les onades...