Les flors dels trèvols ja dormen
cau la tarda i el fred
només el parlar dels ocells
encobreix el silenci latent.
Respiro tranquil·la aire dens
és tot bell el que em volta
i penso en tants moments
petits, fugaços i eterns.
El despertar de la nit
m’atrapa enmig del verd
i despulla petits animals
amics d’allò que no es veu.
Es fa difícil no somiar
carícies inconscients d’amor
que neixen dels meus sentits
i que reposen en el teu cos.
Ara entenc el per què
de l’absurd inconscient
és la vida dins d’un món
el que em fa ser com sóc.
cau la tarda i el fred
només el parlar dels ocells
encobreix el silenci latent.
Respiro tranquil·la aire dens
és tot bell el que em volta
i penso en tants moments
petits, fugaços i eterns.
El despertar de la nit
m’atrapa enmig del verd
i despulla petits animals
amics d’allò que no es veu.
Es fa difícil no somiar
carícies inconscients d’amor
que neixen dels meus sentits
i que reposen en el teu cos.
Ara entenc el per què
de l’absurd inconscient
és la vida dins d’un món
el que em fa ser com sóc.
Valldoreix 9.10.2005
1 comentari:
nina preciosa!!!!
q bonic =)
t'estimo!!!!
Publica un comentari a l'entrada