divendres, 30 de maig del 2008

Amb gust a nostàlgia

Penso i es remou
la buidor dels vidres
d'espais foscs i oblit
l'embat d'ona roja.

Trencants i dolor
dies ferits volen
ambisme escurçó
senyera de noia.

Jugar, oblidar
mots plens de civada
somrís teu trobat
somnis que t'enyoren.

Reeditar mirades
fer-les sense fum
corre sargantana
carrer i coll amunt.

Mitjons rebregats
desordre del cos
truca'm, parla'm avui;
no hi sóc, no hi vull ser.
29/30 de maig de 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sara no sabia que es poguessin deixar comentaris!!!!

Jolines, te'ls hauria comentat si no hagués estat tant incult.

Sara, entre els dos correus de resposta respecte les confirmacions de l'any passat i ara tots els articles que m'he llegit del blog m'he quedat estupefacte de veure com n'ets de feliç. Ja ho sabia, però en el blog queda més maco, de color verd i violeta.

No ho sé, padrina, no sé com dir-te que estàs sent, per poc que t'ho sembli, un fantàstic model per a la meva vida, de debò.

Hem de quedar. Tu, jo i el David. Si et sembla bé, és clar.

Per molt cert!!! Vine aquest divendres a les danses tradicionals, sisplau!!! Encara que no et vegis en cor de ballar, tu vine!! Pensa que jo vindré malgrat haver-me d'aixecar a quarts de 10!!

Apa adéu! Una fervent abraçada; del teu fillol nº 5 (ja m'ho he après)

Anònim ha dit...

Per cert, no sé si saps que tinc fotolog... T'ho hauria d'haver dit... No et creguis que ets l'única que sent no haver fet tot el que es podia.

En fi, tal com molt encertadament dius:

El que no va ser no serà però el que ha de venir pot canviar!!

Boníssima la frase. Arreveure!

PD: http://www.fotolog.com/tumperi