Pam 3: Qui m'havia de dir...

Bé, tan sols volia compartir amb vosaltres a què he dedicat la tarda. Sé que aquells que em coneixeu us sonarà estrany però avui he quedat amb el Fredi (el pare) per acompanyar-lo a comprar una televisió (és tan hippy com jo i vivia sense tele). Com veieu hi ha coses que venen de família! I res, doncs ha estat prou bé! Després de decidir-nos per una fantàstica tele hem anat al parc i ens hem posat a jugar (és que darrera del Monestir hi ha un parc musical on pots tocar un xil·lòfon gegant, una mena de peces de ferro amb els peus i parlar per uns tubs a distància). Conclusió: he estat fent el gamberro com una enana i ha estat molt divertit! S'han remogut moltes coses, potser si que de mica en mica anirem reconstruint, o era construint de nou?

La civilització de l'amor

Tot està per fer i tot és possible avui! (Miquel Martí i Pol)

Gràcies E' 138 i gràcies a tota la gent que em va donant la tabarra perquè faci més d'infant i em deixi de tantes formalitats estúpides .

És evident que el que no va ser no serà,
però el que ha de venir pot canviar!