Sant Jordi arriba tard... (sap greu!)

Aigua-Marina

Voldria , ni molt ni poc :
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
del pensament que vibra ,
i llegir només un llibre
antic ,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem :
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l’ escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.

Josep Maria de Sagarra