Now playing: Coldplay - Yellow
via FoxyTunes
Un indret boscós. Al capvespre d’avui. Des de fa estona estàs escoltant la natura, el vent, els ocells, els sorolls del poble que és ja una mica lluny, els grills ... i tanta harmonia ha anat envaint el teu esperit.
Música i silenci. La música t’arriba en un racó de la immensa natura. El silenci paradoxalment es va produint en el teu interior com si els sons es desfessin en el res creixent de plenitud.
I en el fons d’aquesta plenitud silent, on han anat a parar els ritmes i les tonades, comences a escoltar a l’Altre.
“Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula, i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna “ ( Joan 5, 24 ).
Escoltar-te, vol dir estar atent i no capficat en tu mateix com si fossis el centre del món i l’únic realment important.
No ho ets el centre, ni el més important. Ets un moment d’una llarga història, que va molt més enllà de la teva persona.
Escolta, si us plau, aquesta terra, les pluges, els vents, les estacions, les fons i el mar. Ja hi eren abans de tu i hi seguiran quan marxis.
Escolta les veus de la gent, els que riuen, els que enyoren, els que canten i callen. És com una remor que mai cessa, que puja cels amunt fins a perdres per sempre en el aparent buit de l’univers. Ja era abans i hi serà després també, com sempre, en la humanitat.
Escolta i deixa que tot penetri i et comuniqui vida i saviesa.
I en el fons de tota realitat, com la saba, hi ha quelcom de quietud i dinamisme, de absència i presència, de tu i de jo.... que és aquella Paraula per la que totes les coses van ser fetes, i es mantenen en el seu ésser.
Avui a cau de cor t’ha dit: per a mi, tu sí ets el centre. Tot és el centre del meu Amor. No hi podies faltar.
3 comentaris:
Aquesta pregària neix d'una bonica experiència al Mas Blanc. La vols compartir amb mi? T'ofereixo la conversa-explicació a canvi d'un somriure, què hi dius?
saps¿?
saber tot això en moments com aquest és el que em fa estar més serena...
estimar la vida és el més important de tot, i t'adones que ho has de cuidar tot molt bé, i que has de gaudir de cada moment, perquè és l'únic que tenim, els moments que estem vivint...
t'estimo princesa, haver-te trobat enmig del meu camí ha estat un regal del cel...
petonets
la teva mirada,
cotó fluix que sura en l´aire,
com la màgia d´una fada...
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos...
nuus en l´aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l´alba...
i caminant per les teulades,
m´he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor
amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, i puc volar quan no
hi ha aire...
Publica un comentari a l'entrada