Sí que existeixo!

Hi ha petites coses, gests i somriures que són grans regals!
Hi ha mirades que arriben tan a dintre que provoquen sobresalts!
Descobrir que sí que existeixo... això ja ho és tot!
(De moment...)
Vindran músiques d'altres continents,
noves olors transportades per un vent que és el nostre,
el que t'acarícia a tu i ve a xiuxiuejar-me com ets.
Un dia d'aquests seré vent!

El pes d'un somriure

Sovint el pes d'un somriure és espurna suficient per a moure's

Cesk (el follet del bosc)

Gràcies pel concert i per les paraules (sempre hi haurà un Baobab per a tu!)

Sant Jordi arriba tard... (sap greu!)

Aigua-Marina

Voldria , ni molt ni poc :
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
del pensament que vibra ,
i llegir només un llibre
antic ,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem :
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l’ escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.

Josep Maria de Sagarra

El temps de les mandarines ...Camí a Zagreb... (tot torna, desembre 2006)

El temps de les mandarines

i el fred d'una tardor

que arriba humida, trista i sola.

Les parets d'una casa

que no vol ni pot ser llar,

mentre espero quelcom per descobrir.

Les olors em són estranyes

rere uns vidres forasters

d'històries d'altres que m'abrumen.

Penso en la màgia...

en com un petit gest

es transforma en somrís ínfim.

I no hi ha respostes

que em convencin

del sentit del devenir.

Potser és que l'hivern

m'ha agafat per sorpresa

i jo encara busco mandarines.

El miracle del partit

Bé, el derbi "Albada-Cor Jove" ha acabat de la millor manera possible, és a dir, amb una claríssima victòria albadenca promoguda clarament per una defensa impenetrable que ha deixat tot i més al camp (dones al poder!). Cèrtament hi ha hagut col·laboració del Cor Jove amb uns bons fitxatges i també els ex-albades que com no podia ser d'una altra manera han decidit que el millor que podien fer era jugar de vermell i intentar d'una vegada per totes (ja que mentre eren albadencs no ho van aconseguir) tombar al Cor Jove.

Després d'un inici de partit molt tens, on els gols d'un equip han anat seguits de gols de l'altre, el moment clau ha estat la entrada de l'arbitre al camp com a porter del Cor Jove, a partir d'aquí tot ha cambiat de rumb i el joc ha començat a funcionar. Gràcies Esteve per seguir anant amb l'Albada, (ha estat molt bona la tècnica d'infiltrar-te a l'equip enemic perque confiessin amb tu i anar deixant entrar els gols un darrera l'altre). Perquè després diguin que el cor el té dividit, de dividit res, el segueix tenint a l'Albada i per molts anys més.

Al tema, que voleu saber el resultat, no? Doncs un fantàstic 14 a 8 a favor de l'Albada.

Agrair a la gentada que ha vingut de l'Albada al partit (i per això calien 200 mails? jaja!). Jo no vull dir res, però... Marc i Núria, sou els millors! Quina qualitat de joc! Això sí que són fitxatges.

Fins aquí la crònica, quan hi hagi més notícies s'ampliarà!

Bona nit des de Rac1

La cançó que em va portar a Madrid

Per tothom qui no va tenir la sort com jo de gaudir de la cançó del Carles, proposo que l'escolti des de l'enllaç "Tienes talento"

Gaudiu-la tant com jo!

Endavant contralet! I tranquil, el partit ha estat guanyat! (Ara vindrà la crònica, ok?)

Les veritats d'un viatge fugaç

Tres són les veritats del viatge fugaç a Madrid:
- Madrid is running (frase del pilot de l'avió referint-se al temps que feia a Madrid a l'arribar; evidentment running és raining. Amb tot l'amor del món però aquest senyor pilot parla l'anglès com jo!)
- La bellesa és femenina (no calen paraules, oi?)
- La cultura és catalana (té nassos anar al cine a Madrid i només trobar-hi catalans, però encara té més nassos preguntar a un madrileny si hi ha algun cinema a prop per a que responguin: "¿pero para ver una peli?")

Deixant de banda les anècdotes que són moltes, cal dir que efectivament el Sr. Carles estarà a la final de "Tienes Talento" (efectivament perquè té molt talent!). FELICITATS GUAPO!

Altres temes interessants i recomanacions de la capital:
- Sempre està bé conèixer com sortir d'un plató amb indicacions urbanes, "ahora sales recto y hasta la rotonda", especialment quan la pregunta fa referència a llocs per a sortir a prendre alguna cosa (gràcies per res, senyoreta talento alies Sira!)
- Agafeu un taxi, és la millor manera de volar (anar a 160 enlloc de a 90km/h i no parar en cap semàfor vermell, ideal per a matar-se, era com estar a una muntanya russa; "ho haveu vist!")
- El dilluns no és un gran dia per a sortir per la nit, i menys cap a les 3 de la matinada! (Ohhhhhh! Tiembla Madrid, volveré!)
- El Km. O segueix al seu lloc de sempre, la màgia d'aquest lloc, tants records... gràcies per tot, Alícia!

Tothom amb el Carles!

Destí: Madrid

Objectiu: Contratenor (altrament dit contralet) al programa "Tienes talento"

Hora: 22h (canal Cuatro)

Informació: http://www.cuatro.com/programas/programas/entretenimiento/tienestalento/

Finalitat: Emoció (pell de gallina) al sentir al Sr. Fagot "Carles Rodríguez"

I després... celebració!!!

Comença el camí

La posta a Menorca, objectiu: retorn! Inici i continuïtat, pau i silenci, vaivé de les onades...